Darrer acte del XXX Aniversari del Casal Francesc Macià

Com a cloenda final dels actes del XXX Aniversari del Casal Francesc Macià, tindrà lloc la conferencia titulada "30 anys d'independentisme d'esquerres: passat i futur", pronunciada pel vicepresident del Govern de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira. L'acte es realitza a la Biblioteca Jaume Fuster, el proper dimarts 25, a les 20 del vespre. Es prega confirmació d'assistència enviant un missatge a l'adreça: actecarod@gmail.com o trucant al telèfon: 675781545.

Tal com indica la seva biografia a wikipedia,

Josep-Lluís Carod-Rovira (Cambrils, 1952) és un polític català, diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), partit que va presidir entre el 2004 i el 2008.

Llicenciat en Filologia Catalana, va ser Tècnic superior de planificació lingüística de la Generalitat (1981-1988) i cap de serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona del 1982 al 1984.

Fill d'Apeles Carod, saragossà carrabiner de la República i després guàrdia civil, i de Maria Rovira, cambrilenca, explica que va unir els dos cognoms amb un guió quan tenia 13 anys imitant al poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel. El 2004 van sorgir algunes biografies apòcrifes que li atribuïen diversos cognoms. En un article publicat al diari Avui, el 24 de març del 2004, titulat "Nosaltres, els Pérez", ell i la seva família denuncien la manipulació.

Militant del PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional) des de 1970, va ser empresonat al 1973 per la seva pertinença a l'Assemblea de Catalunya. El 1977 deixa el PSAN, i el 1980 encapçala la candidatura de Nacionalistes d'Esquerres a la circumscripció de Tarragona. El 1986 abandona aquest partit i publica el seu article "Crida nacional a ERC", que propugna la renovació de l'històric partit republicà cap a tesis clarament independentistes. Entra a militar a ERC, on aconsegueix l'acta de diputat del Parlament de Catalunya el 1988. Al congrés de Lleida de 1989, Carod presenta la seva candidatura a Secretari General, però la retirà a la segona volta per permetre que s'imposin les tesis independentistes al partit, de la mà d'Àngel Colom.

L'any 1996, Colom protagonitza una escissió d'Esquerra, que dóna lloc al Partit per la Independència, abans del congrés de Vilafranca, deixant vacant la secretaria general, càrrec pel que Carod és elegit com a home de consens.

El 1999 i el 2003 encapçala la candidatura d'ERC al Parlament de Catalunya. És nomenat Conseller Primer de la Generalitat de Catalunya en el govern de la VII legislatura arran del pacte del Tinell, l'acord signat entre Esquerra, el PSC-CpC i ICV-EUiA després de les eleccions de novembre de 2003. Tan sols dos mesos després de prendre possessió del càrrec, en presenta la dimissió, quan es va saber que havia mantingut una reunió amb membres d'ETA quan ja era Conseller Primer. Tot i que inicialment es planteja la possibilitat que passés a ser conseller sense cartera, finalment dimiteix com a Conseller^[1]. És designat candidat d'ERC a les eleccions generals espanyoles (2004), en les quals aconsegueix l'acta de diputat, tot i que la rebutja en favor del valencià Agustí Cerdà.

El juliol de 2004, durant el Congrés Nacional -celebrat a Lleida-, és escollit president del partit, en substitució de Jordi Carbonell.

En les Eleccions al Parlament de Catalunya (2006) repeteix com a candidat i, en reeditar-se l'acord de govern amb PSC i ICV-EUiA, és nomenat Conseller de la Vicepresidència en el govern de Catalunya 2006-2010.

L'any 2008, al Congrés Nacional d'ERC, no presenta la seva candidatura a President ni a Secretari General del partit, per la qual cosa deixa de presidir-lo, sent succeït en aquest càrrec per Joan Puigcercós.

És l'autor dels assaigs Rovira i Virgili i la qüestió nacional (1984), Marcel·lí Domingo, de l'escola a la República (1988), Tornar amb la gent (1997), Jubilar la Transició (1998), El futur a les mans (2003) i 2014 Que parli el poble català (2008).

El "Yes, we can" de 1931

Com anunciàvem a l'últim post, el novel·lista Alfred Bosch en ha apropat aquesta setmana una miqueta més a la figura de l'Avi. Era el penúltim acte emmarcat en la celebració del 30è aniversari del Casal Francesc Macià d’ERC- Gràcia. El President, Miquel Pagès, va presentar la xerrada i va destacar la importància d’aquest polític excepcional.

La vetllada va tenir un marcat caràcter distès. Alfred Bosch va saber apropar els assistents a la figura de Macià d’una manera atrevida, ocurrent i original. Fugint de la possibilitat d’una conferència biogràfica i cronològica, va posar èmfasi en l’aspecte més personal de Macià com a home i va reptar el públic a analitzar i descobrir la clau de seu èxit.

En un to àgil i positiu va conduir els assistents a concloure que la imatge de líder que es va forjar no es va fonamentar ni en la seva capacitat oratòria ni en el detall del seu programa de govern, sinó en la seva enorme dimensió emotiva, els seus ideals, la facilitat de connectar amb la gent i en la força de la seva convicció. La seva fortalesa era la seva fe, la confiança en ell mateix i en allò que creia va ser la clau per obtenir el lideratge que el poble li va donar.

Malgrat la situació actual no és la mateixa, amb paraules d’Alfred Bosch “Crec que ara tindrem un polític que ens farà tocar el cel. Ens el mereixem” Des d’ERC-Gràcia volem agrair a tots els assistents i especialment a l’Alfred Bosch per aquest interessant i agradable acte que ens va oferir.

Autora del post: Irene Blanes

Us emplacem a l'últim acte de celebració del 30è aniversari del Casal: serà el proper dimarts, 25 de novembre, una conferència a càrrec del Vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, a l'Auditori de la Biblioteca Jaume Fuster, a les 19:30h.

Francesc Macià; més enllà del Mite

Presentem el penúltim acte de la celebració dels 30 anys del nostre Casal. Pels militants d'ERC-Gràcia, la figura de Fracensc Macià comporta un xic més d'emoció i pertanença que a la resta de persones. I és que el nostre casal porta el nom de l'avi i es va obrir un 21 d'octubre (el mateix dia que va néixer Macià) de fa trenta anys. Per això, us proposem que ens endeisem, si cal, una miqueta més en la persona i polític essencial en la nostra història com a país.

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 d'octubre de 1859 - Barcelona, 25 de desembre del 1933) va ser militar, polític i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com L'Avi. Macià va assolir el rang de tinent-coronel a l'exèrcit espanyol. Després de condemnar l'atac d'alguns oficials espanyols al setmanari La Veu de Catalunya i a la revista CuCut (1905), es va veure obligat a abandonar l'exèrcit, en lloc de claudicar i assolir la graduació de coronel.

Es presenta com a diputat de Solidaritat Catalana a les eleccions del 21 d'abril de 1907 per Barcelona i les Borges Blanques, d'on era originària la seva família. La rotunda victòria d'aquesta formació (44 dels 47 diputats de Catalunya) l'agafa a Santoña, on es trobava exiliat. Tornarà a ser reelegit el 1914, 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923.

En la seva extensa trajectòria política va protagonitzar l'organització, l'any 1922, d'un moviment destinat a agrupar el catalanisme radical, l'Estat Català, que tenia com a precedent directe la Federació Democràtica Nacionalista, que el mateix Macià havia fundat el 1919.

El setembre de 1923, amb la dictadura de Primo de Rivera, Macià es refugia a Perpinyà. És en aquesta època quan, des de Estat Català desenvolupa el seu caràcter insurreccional mantenint contacte amb anarquistes i comunistes; i aconseguint l'ajut econòmic de les comunitats de catalans residents a Amèrica del Sud. Dóna suport a gairebé tots els intents insurreccionals que es produeixen a l'Estat espanyol. El 1925, Macià demana suport a Moscou per a la independència de Catalunya, sense un compromís concret.

El 1926 va intentar una acció armada contra la dictadura de Miguel Primo de Rivera, des de Prats de Molló, a la Catalunya Nord (Fets de Prats de Molló). Aquest intent d'Estat Català va ser avortat per la gendarmeria francesa, però li va fer guanyar molta popularitat a Catalunya.

Exiliat novament, viu a Bèlgica i a l'Argentina. Més tard, a l'Havana, i amb la col·laboració de Conangla i Fontanilles, funda el Partit Separatista Revolucionari de Catalunya del qual en fou president i aprova la constitució d'una futura República Catalana entre setembre i octubre del 1928.

Caiguda la dictadura del general Primo de Rivera, Macià retornà a Catalunya finalment el 22 de febrer de 1931 i, amb Estat Català, s'incorpora a Esquerra Republicana de Catalunya, dins del qual la seva organització gaudiria d'autonomia interna.

El 14 d'abril de 1931, després de les eleccions municipals espanyoles de 1931 que van donar la majoria al seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya, Macià es presentà a la presidència de la Diputació de Barcelona per a "prendre possessió". El president de la Diputació, Joan Maluquer, li respongué "només li cediré el palau per la força" i Macià, posant-li la mà sobre l'espatlla diu "consideri-ho un acte de força". Macià, des del balcó del Palau de la Generalitat de Catalunya, proclamà la "República Catalana dins d'una federació de Repúbliques ibèriques" en compliment del Pacte de Sant Sebastià (1930), just hores abans que Niceto Alcalá-Zamora proclamés la república des de Madrid.

Aquesta declaració de Macià preocupà el govern provisional de la república, que envià en avió a Barcelona, el dia 17 d'abril, els ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo, i Lluís Nicolau d'Olwer. Després de tenses converses, s'arribà a l'acord que el consell format a Barcelona, actuï com a govern de la Generalitat de Catalunya. La recuperació d'un nom històric en el qual, ningú no havia pensat abans, permet resoldre el conflicte i obre el camí a una nova forma d'autonomia catalana.

El govern provisional català tenia com una de les seves missions principals impulsar la redacció d'un estatut d'autonomia, i fou designada a tal efecte una ponència que, reunida a Núria, ultimà el seu avantprojecte el dia 20 de juny de 1931. El text fou sotmès a consulta dels ajuntaments catalans, que s'hi pronunciaren a favor, i del cos electoral de Catalunya, amb un resultat també aclaparador. La definició de Catalunya com a Estat autònom dintre la República espanyola i la imatge d'aquesta com a federació voluntària de pobles s'avançava al procés constituent espanyol, que havia de ser la tasca del parlament que sorgiria de les eleccions generals a celebrar el 28 de juny del mateix any. De fet, la Constitució de la Segona República espanyola, aprovada el 9 de desembre de 1931, no establí un Estat federal, sinó un «Estado integral compatible con la autonomía de municipios y regiones». Calgué, en conseqüència, adaptar l'Estatut de Núria, que, un cop reformat, fou promulgat el 15 de setembre de 1932 sense sotmetre'l de nou al plebiscit dels catalans.

Macià va ser President del govern provisional de la Generalitat des del 28 d'abril de 1931 (posterior a l'efímer govern de la República Catalana del 14 d'abril). A les primeres eleccions, després de l'aprovació de l'estatut, va ser elegit President i formà el primer govern de la Generalitat estatutària des del 14 de desembre de 1932 fins a la seva mort, el 1933.

Francesc Macià, l'Avi, com l'anomenava el poble, morí envoltat dels qui l'estimaven i el seu enterrament fou la més extraordinària manifestació de dol que ha viscut la Catalunya moderna.

ERC-Gràcia té l'honor de comptar amb Alfred Bosch (Barcelona, 1961), novel·lista i assagista català. peruqè ens apropi a la figura de l'Avi. És un dels autors més premiats i de més èxit entre els lectors catalans.

En ficció ha publicat un bon nombre de novel·les, algun recull de relats i ha col·laborat en antologies. La seva narrativa sol comptar amb una acurada ambientació històrica, una notable vocació viatgera i un tractament psicològic dels personatges singular. Bona part de les seves obres han estat traduides al castellà, el francès i el portuguès. Entre moltes altres, ha publicat "L'Avi, Confessions íntimes de Francesc Macià" Columna, any 2001.

Com a assagista, s'ha centrat en reflexions sobre la realitat africana, però també ha fet incursions en el debat sobre Europa i sobre la societat catalana. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació de forma regular.

Aquest acte és el penúltim que organitza ERC-Gràcia per celebrar els 30 anys de la fundació del Casal Francesc Macià, la seu del partit a Gràcia.

Fonts: http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Maci%C3%A0_i_Lluss%C3%A0 i

http://ca.wikipedia.org/wiki/Alfred_Bosch_i_Pascual

Portabella repassa els 30 anys d'Ajuntaments i proposa un canvi de model per Barcelona

El passat 4 de Novembre va tenir lloc un dels actes centrals del 30è Aniversari del Casal Francesc Macià d’ERC-Gràcia.

L'acte va consistir en una conferència d’en Jordi Portabella sota el títol 30 anys ajuntaments democràtics: per un nou model de ciutat.

La benvinguda a l’acte va dur-la a terme el President del Districte de Gràcia, en Ricard Martínez, que va destacar “que els partits polítics formen part de l’entramat polític i social del sistema democràtic, i que cal també tenir-ne cura i tenir-los en compte”.

Així mateix, va intervenir el President del Casal Francesc Macià, en Miquel Pagès, que va fer un repàs dels alcaldes de Barcelona de l’època republicana, en Jaume Aiguader, Carles Pi i Sunyer i Hilari Salvadó. A la vegada, va fer èmfasi en el fet que ja fa molts anys que els ideals nacionals i de justícia social que representa Esquerra Republicana de Catalunya són presents als ajuntaments del país.

Jordi Portabella, per la seva banda va fer una relació històrica del municipalisme republicà i d’esquerres d’àmbit català, contraposat sovint al model espanyol. Així, va repassar les idees de Valentí Almirall, Isidre Lloret i d’altres.

Posteriorment, va posar de manifest el nexe històric i ideològic entre les polítiques de l’Ajuntament de Barcelona en l’època republicana, dutes a terme per Jaume Aiguader, com ara la concepció de servidor al ciutadà del funcionariat, el Pla Macià i polítiques en Turisme, Mercats i Promoció Econòmica duta a terme en aquella època, fent èmfasi en la modernitat d’aquelles idees relacionades amb les que ERC va dur a terme quan va formar part de l’equip de govern en el període 2003-2007.

Fent un repàs de l’època postfranquista, va comentar el model de ciutat existent en aquella època, exitós, el dels Jocs Olímpics, però remarcant que ara aquell model està exhaurit.

Contraposat a aquell model va desgranar el model que presenta per la Ciutat Esquerra Republicana de Catalunya, basat en Barcelona com a Capital política i econòmica de Catalunya, com a capital capaç de vertebrar una influència d’àmbit global i internacional, superant el marc espanyol, i amb capacitat de donar serveis a la ciutadania.

Aquest model ha de tenir en compte quatre grans factors:

1- el canvi demogràfic i la incorporació de nova ciutadania ja migrada que vol fer a Barcelona el seu recorregut vital

2- l’emprenedoria i innovació com a motor econòmic

3- la sostenibilitat com a mitjà

4- el motor de la llibertat, incloent el dret a decidir com a eines de relació.

En conclusió, fou una conferència interessant, i va acabar amb intervencions i preguntes de veïns i veïnes.

Vine a conèixer el model de Barcelona d'ERC

Des del cor de Barcelona, ERC-Gràcia vol convidar-te a conèixer el model que tenim per la ciutat. Ho sabràs el dimarts que ve, 4 de novembre, si vens a la sala d'actes de l'Ajuntament de Gràcia, a les 20h. El president del Grup municipal, Jordi Portabella, oferirà un repàs als 30 anys d'ajuntaments democràtics i al model que ERC vol per Barcelona.

Barcelona té el caràcter propi d’una capital de Nació. Barcelona té l’orgull i la versatilitat necessaris pels seus afanys de llibertat, d’anar sempre més lluny del conformisme que ofereix el present.

Contràriament al provincianisme que prové únicament de la gestió de la forma d’administrar, ERC vol que Barcelona sigui Capital amb majúscules. Perquè les capitals, més enllà del seu cosmopolitisme innat, ho són d’un territori, d’una llengua i d’una cultura.

Jordi Portabella és llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona (UB) i ha realitzat un màster en Enginyeria Ambiental a la Universitat Politècnica de Catalunya. Ha estat consultor ambiental i professor de Medi Ambient a la Universitat Internacional de Catalunya.

Trajectòria cívica

L'any 1992 va participar a la Conferència de les Nacions Unides pel Medi Ambient i el Desenvolupament (CNUMAD)a Rio de Janeiro, i el 1994 al Congrés Mundial per l'Educació i la Comunicació en el Medi Ambient i el Desenvolupament de la Unesco, celebrat a Toronto. És president de la Fundación Amigos de las Galápagos. Ha publicat articles a diversos mitjans de comunicació i ha col·laborat en llibres, en la ràdio i en altres mitjans audiovisuals. És coautor del llibre Nosaltres i l'entorn (1994) i ha dirigit la col·lecció "Medi Ambient a l'abast" de l'editorial Empúries-Edicions 62. És membre del patronat de la Universitat Martí l'Humà. Ha rebut la distinció Josep Pla de Turisme.

Trajectòria política

La seva trajectòria política la inicià de molt jove. Fou membre de la Crida a la Solidaritat. Va formar part de la Comissió Gestora del Centenari de les Bases de Manresa i del comitè redactor del manifest "Les noves bases de Manresa". També ha estat vicepresident de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes.

Trajectòria institucional

La seva participació en els estaments polítics va començar el 1987, quan es va afiliar a Esquerra. Diputat des de la quarta i cinquena legislatures, ha estat portaveu adjunt del Grup Parlamentari d'Esquerra així com també membre de la Junta de Portaveus. Ha estat president de la Comissióla Comissió del Síndic de Greuges; ha format part de la Comissió de Política Territorial, de la Comissió de l'Estatut dels Diputats i de la Comissió de Govern Interior. Ha format part de la delegació catalana de Medi Ambient als Quatre Motors per a Europa.

El Sopar del retrobament

Dimarts passat vam fer el sopar de celebració del 30è aniversari del Casal Francesc Macià, és a dir, d'Esquerra Republicana a Gràcia. Vam comptar amb la presència de moltíssims companys i companyes militants i simpatitzants d'Esquerra, molts dels qui han estat Presidents al llarg d'aquests anys o membres de les diferents executives gracienques així com de diversos companys presidents d'altres casals de la ciutat. A més, ens varen acompanyar el regidor Xavier Florensa, el regidor President del Districte de Gràcia, Ricard Martínez i el President d'ERC Joan Puigcercós.

El President d'ERC-Gràcia, Miquel Pagès, va obrir les intervencions dedicant les primeres paraules a agraïr la presència al President d'ERC, als ex-presidents d'ERC-Gràcia i als Presidents dels casals de: el Clot, Sant Gervasi, Poble Nou i Horta, que també ens varen acompanyar en la festa. Pagès va repassar la història de la fundació del Casal Francesc Macià, va recordar la refundació d'ERC a finals dels 80's destacant l'activitat de la Crida a la Solidaritat, i va fer memòria històrica alhora de destacar els noms dels i les militants més antics. La intervenció va concloure amb una crida a la unitat del partit ja que és imprescindible per tal d'assumir els reptes que, com a partit i com a país tenim.

El Preisdent d'ERC, Joan Puigcercós, va començar la seva intervenció refereint-se als catalans que estan perplexes. Aquests, segons el President, són els que creien en un futur federal o autonòmic. "Ningú es vol federar amb Catalunya i el model autonòmic ja s'ha tancat" va sentenciar. I va continuar dient que "els catalans independentistes no estem perplexes perquè som els únics que tenim una projecte pel país".

Piugcercós va destacar que per formar el proper govern hi hauran una serie de condicions irrenunciables. Va esmentar les següents:

- que els impostos es recaptin i és quedin aquí.
- aeroports, ports i trens s'han de gestionar des d'aquí.
- hem de recuperar les competències en justícia que teníem al 32. Els estats tenen tres poders, i naltros tan sols dos.
- competències plenes en immigració.
- normalització absoluta de la llengua.
- reconeixement de les seleccions esportives.

El President va dir que ERC no aposta per la casa gran del catalanisme sinó per la República catalana i que explotaríem més el ser els únics que defensàvem els principis republicans que ell va resumir en llibertat i igualtat. Joan Puigcercós va concloure la seva intervenció demanat unitat dintre el partit.

Per veure totes les fotos del sopar, podeu consultar el Grup d'ERC-Gràcia del Facebook:
http://www.facebook.com/photo_search.php?oid=14231402145&view=all

Valoració i agraïments 1er acte

Com podeu llegir al primer post d’aquest bloc, el passat dimarts, 14 d’octubre, varem celebrar el primer acte del 30è aniversari del Casal d’ERC a Gràcia als Lluïsos.

Dos ponents d’exepció, la Remei Sipi i l’Oriol Amorós, varen il·lustrar-nos una miqueta més sobre la relació personal i social entre les persones nouvingudes i la societat d’acollida.

Abans de la xerrada, varem tenir la satisfacció de gaudir d’un esquetx a mode d'introducció en la matèria, que van realitzar el Grup Jove de teatre del Cercle. Un relat de l'obra "Submergir-se en l'aigua" d'Helena Tornero que ens va emocionar per la frescor i senzillesa amb la que planteja els perills del racisme en els adolescents.

Des d’ERC-Gràcia volem agrair públicament a aquest grup ja que la seva interpretació professional va emocionar a més d’un assistent.

La Remei Sipi va obrir el debat. Una dona d’origen africà, implicada de fa molts anys amb l’associacionisme, ens va acostar de primera mà sobre la problemàtica. La situació que pateixen les que, com podria dir Maria Mercè Marçal , són dones, immigrades, obreres i han d’adaptar-se a una nova realitat.

Després de la seva intervenció, el Secretari d’Immigració de la Generalitat, Oriol Amorós, va explicar les accions que es porten a terme per part del Govern Català. El secretari va posar l’accent en l’esforç que, malgrat la manca de control dels fluxos migratoris i les deficiències en recursos econòmics, estem portant a terme amb l’impuls decidit del nostre partit.

Esquerra vol dotar a la immigració de les eines necessàries per facilitar la seva convivència en el nostre país. A més, es va fer èmfasi en el convenciment que la llengua de relació comuna és i (sobretot) ha de ser el català. Perquè parlar-los català és tractar-los d’igual a igual, sense segregar, sense insinuar un “tu no ets dels nostres”. Tots i totes som i fem Catalunya, perquè som un país en construcció no som un país tancat i acabat. La intervenció d’Amorós va acabar assenyalant que el Govern està alerta amb el tema de la universalització dels serveis públics i també amb els deures ciutadans.

Les intervencions del públic van enriquir el debat, i es va constatar la necessitat de continuar aprofundint sobre aquest tema en propers debats ja que varen quedar moltes coses per dir.

Des d’ERC-Gràcia volem agrair a la cinquantena de persones que van assistir a l’acte, sobretot a les persones que no són del partit. Només obrint-nos a la societat gracienca i compartint moments com el de dimarts serem útils.


Moltes gràcies!

Podeu veure totes les fotos de l'acte al Facebook d'ERC-Gràcia: http://www.facebook.com/group.php?gid=14231402145


Us emplacem al proper 4 de novembre a compartir amb nosaltres el model de ciutat que des d’ERC Barcelona volem engegar.

Autor del post: Martí Metge