Presentem el penúltim acte de la celebració dels 30 anys del nostre Casal. Pels militants d'ERC-Gràcia, la figura de Fracensc Macià comporta un xic més d'emoció i pertanença que a la resta de persones. I és que el nostre casal porta el nom de l'avi i es va obrir un 21 d'octubre (el mateix dia que va néixer Macià) de fa trenta anys. Per això, us proposem que ens endeisem, si cal, una miqueta més en la persona i polític essencial en la nostra història com a país.
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 d'octubre de 1859 - Barcelona, 25 de desembre del 1933) va ser militar, polític i President de
Es presenta com a diputat de Solidaritat Catalana a les eleccions del 21 d'abril de 1907 per Barcelona i les Borges Blanques, d'on era originària la seva família. La rotunda victòria d'aquesta formació (44 dels 47 diputats de Catalunya) l'agafa a Santoña, on es trobava exiliat. Tornarà a ser reelegit el 1914, 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923.
En la seva extensa trajectòria política va protagonitzar l'organització, l'any 1922, d'un moviment destinat a agrupar el catalanisme radical, l'Estat Català, que tenia com a precedent directe
El setembre de 1923, amb la dictadura de Primo de Rivera, Macià es refugia a Perpinyà. És en aquesta època quan, des de Estat Català desenvolupa el seu caràcter insurreccional mantenint contacte amb anarquistes i comunistes; i aconseguint l'ajut econòmic de les comunitats de catalans residents a Amèrica del Sud. Dóna suport a gairebé tots els intents insurreccionals que es produeixen a l'Estat espanyol. El 1925, Macià demana suport a Moscou per a la independència de Catalunya, sense un compromís concret.
El 1926 va intentar una acció armada contra la dictadura de Miguel Primo de Rivera, des de Prats de Molló, a la Catalunya Nord (Fets de Prats de Molló). Aquest intent d'Estat Català va ser avortat per la gendarmeria francesa, però li va fer guanyar molta popularitat a Catalunya.
Exiliat novament, viu a Bèlgica i a l'Argentina. Més tard, a l'Havana, i amb la col·laboració de Conangla i Fontanilles, funda el Partit Separatista Revolucionari de Catalunya del qual en fou president i aprova la constitució d'una futura República Catalana entre setembre i octubre del 1928.
Caiguda la dictadura del general Primo de Rivera, Macià retornà a Catalunya finalment el 22 de febrer de 1931 i, amb Estat Català, s'incorpora a Esquerra Republicana de Catalunya, dins del qual la seva organització gaudiria d'autonomia interna.
El 14 d'abril de 1931, després de les eleccions municipals espanyoles de 1931 que van donar la majoria al seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya, Macià es presentà a la presidència de
Aquesta declaració de Macià preocupà el govern provisional de la república, que envià en avió a Barcelona, el dia 17 d'abril, els ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo, i Lluís Nicolau d'Olwer. Després de tenses converses, s'arribà a l'acord que el consell format a Barcelona, actuï com a govern de
El govern provisional català tenia com una de les seves missions principals impulsar la redacció d'un estatut d'autonomia, i fou designada a tal efecte una ponència que, reunida a Núria, ultimà el seu avantprojecte el dia 20 de juny de 1931. El text fou sotmès a consulta dels ajuntaments catalans, que s'hi pronunciaren a favor, i del cos electoral de Catalunya, amb un resultat també aclaparador. La definició de Catalunya com a Estat autònom dintre
Macià va ser President del govern provisional de la Generalitat des del 28 d'abril de 1931 (posterior a l'efímer govern de la República Catalana del 14 d'abril). A les primeres eleccions, després de l'aprovació de l'estatut, va ser elegit President i formà el primer govern de
Francesc Macià, l'Avi, com l'anomenava el poble, morí envoltat dels qui l'estimaven i el seu enterrament fou la més extraordinària manifestació de dol que ha viscut
ERC-Gràcia té l'honor de comptar amb Alfred Bosch (Barcelona, 1961), novel·lista i assagista català. peruqè ens apropi a la figura de l'Avi. És un dels autors més premiats i de més èxit entre els lectors catalans.
En ficció ha publicat un bon nombre de novel·les, algun recull de relats i ha col·laborat en antologies. La seva narrativa sol comptar amb una acurada ambientació històrica, una notable vocació viatgera i un tractament psicològic dels personatges singular. Bona part de les seves obres han estat traduides al castellà, el francès i el portuguès. Entre moltes altres, ha publicat "L'Avi, Confessions íntimes de Francesc Macià" Columna, any 2001.
Com a assagista, s'ha centrat en reflexions sobre la realitat africana, però també ha fet incursions en el debat sobre Europa i sobre la societat catalana. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació de forma regular.
Aquest acte és el penúltim que organitza ERC-Gràcia per celebrar els 30 anys de la fundació del Casal Francesc Macià, la seu del partit a Gràcia.
Fonts: http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Maci%C3%A0_i_Lluss%C3%A0 i
http://ca.wikipedia.org/wiki/Alfred_Bosch_i_Pascual
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada