Vine a conèixer el model de Barcelona d'ERC

Des del cor de Barcelona, ERC-Gràcia vol convidar-te a conèixer el model que tenim per la ciutat. Ho sabràs el dimarts que ve, 4 de novembre, si vens a la sala d'actes de l'Ajuntament de Gràcia, a les 20h. El president del Grup municipal, Jordi Portabella, oferirà un repàs als 30 anys d'ajuntaments democràtics i al model que ERC vol per Barcelona.

Barcelona té el caràcter propi d’una capital de Nació. Barcelona té l’orgull i la versatilitat necessaris pels seus afanys de llibertat, d’anar sempre més lluny del conformisme que ofereix el present.

Contràriament al provincianisme que prové únicament de la gestió de la forma d’administrar, ERC vol que Barcelona sigui Capital amb majúscules. Perquè les capitals, més enllà del seu cosmopolitisme innat, ho són d’un territori, d’una llengua i d’una cultura.

Jordi Portabella és llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona (UB) i ha realitzat un màster en Enginyeria Ambiental a la Universitat Politècnica de Catalunya. Ha estat consultor ambiental i professor de Medi Ambient a la Universitat Internacional de Catalunya.

Trajectòria cívica

L'any 1992 va participar a la Conferència de les Nacions Unides pel Medi Ambient i el Desenvolupament (CNUMAD)a Rio de Janeiro, i el 1994 al Congrés Mundial per l'Educació i la Comunicació en el Medi Ambient i el Desenvolupament de la Unesco, celebrat a Toronto. És president de la Fundación Amigos de las Galápagos. Ha publicat articles a diversos mitjans de comunicació i ha col·laborat en llibres, en la ràdio i en altres mitjans audiovisuals. És coautor del llibre Nosaltres i l'entorn (1994) i ha dirigit la col·lecció "Medi Ambient a l'abast" de l'editorial Empúries-Edicions 62. És membre del patronat de la Universitat Martí l'Humà. Ha rebut la distinció Josep Pla de Turisme.

Trajectòria política

La seva trajectòria política la inicià de molt jove. Fou membre de la Crida a la Solidaritat. Va formar part de la Comissió Gestora del Centenari de les Bases de Manresa i del comitè redactor del manifest "Les noves bases de Manresa". També ha estat vicepresident de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes.

Trajectòria institucional

La seva participació en els estaments polítics va començar el 1987, quan es va afiliar a Esquerra. Diputat des de la quarta i cinquena legislatures, ha estat portaveu adjunt del Grup Parlamentari d'Esquerra així com també membre de la Junta de Portaveus. Ha estat president de la Comissióla Comissió del Síndic de Greuges; ha format part de la Comissió de Política Territorial, de la Comissió de l'Estatut dels Diputats i de la Comissió de Govern Interior. Ha format part de la delegació catalana de Medi Ambient als Quatre Motors per a Europa.

El Sopar del retrobament

Dimarts passat vam fer el sopar de celebració del 30è aniversari del Casal Francesc Macià, és a dir, d'Esquerra Republicana a Gràcia. Vam comptar amb la presència de moltíssims companys i companyes militants i simpatitzants d'Esquerra, molts dels qui han estat Presidents al llarg d'aquests anys o membres de les diferents executives gracienques així com de diversos companys presidents d'altres casals de la ciutat. A més, ens varen acompanyar el regidor Xavier Florensa, el regidor President del Districte de Gràcia, Ricard Martínez i el President d'ERC Joan Puigcercós.

El President d'ERC-Gràcia, Miquel Pagès, va obrir les intervencions dedicant les primeres paraules a agraïr la presència al President d'ERC, als ex-presidents d'ERC-Gràcia i als Presidents dels casals de: el Clot, Sant Gervasi, Poble Nou i Horta, que també ens varen acompanyar en la festa. Pagès va repassar la història de la fundació del Casal Francesc Macià, va recordar la refundació d'ERC a finals dels 80's destacant l'activitat de la Crida a la Solidaritat, i va fer memòria històrica alhora de destacar els noms dels i les militants més antics. La intervenció va concloure amb una crida a la unitat del partit ja que és imprescindible per tal d'assumir els reptes que, com a partit i com a país tenim.

El Preisdent d'ERC, Joan Puigcercós, va començar la seva intervenció refereint-se als catalans que estan perplexes. Aquests, segons el President, són els que creien en un futur federal o autonòmic. "Ningú es vol federar amb Catalunya i el model autonòmic ja s'ha tancat" va sentenciar. I va continuar dient que "els catalans independentistes no estem perplexes perquè som els únics que tenim una projecte pel país".

Piugcercós va destacar que per formar el proper govern hi hauran una serie de condicions irrenunciables. Va esmentar les següents:

- que els impostos es recaptin i és quedin aquí.
- aeroports, ports i trens s'han de gestionar des d'aquí.
- hem de recuperar les competències en justícia que teníem al 32. Els estats tenen tres poders, i naltros tan sols dos.
- competències plenes en immigració.
- normalització absoluta de la llengua.
- reconeixement de les seleccions esportives.

El President va dir que ERC no aposta per la casa gran del catalanisme sinó per la República catalana i que explotaríem més el ser els únics que defensàvem els principis republicans que ell va resumir en llibertat i igualtat. Joan Puigcercós va concloure la seva intervenció demanat unitat dintre el partit.

Per veure totes les fotos del sopar, podeu consultar el Grup d'ERC-Gràcia del Facebook:
http://www.facebook.com/photo_search.php?oid=14231402145&view=all

Valoració i agraïments 1er acte

Com podeu llegir al primer post d’aquest bloc, el passat dimarts, 14 d’octubre, varem celebrar el primer acte del 30è aniversari del Casal d’ERC a Gràcia als Lluïsos.

Dos ponents d’exepció, la Remei Sipi i l’Oriol Amorós, varen il·lustrar-nos una miqueta més sobre la relació personal i social entre les persones nouvingudes i la societat d’acollida.

Abans de la xerrada, varem tenir la satisfacció de gaudir d’un esquetx a mode d'introducció en la matèria, que van realitzar el Grup Jove de teatre del Cercle. Un relat de l'obra "Submergir-se en l'aigua" d'Helena Tornero que ens va emocionar per la frescor i senzillesa amb la que planteja els perills del racisme en els adolescents.

Des d’ERC-Gràcia volem agrair públicament a aquest grup ja que la seva interpretació professional va emocionar a més d’un assistent.

La Remei Sipi va obrir el debat. Una dona d’origen africà, implicada de fa molts anys amb l’associacionisme, ens va acostar de primera mà sobre la problemàtica. La situació que pateixen les que, com podria dir Maria Mercè Marçal , són dones, immigrades, obreres i han d’adaptar-se a una nova realitat.

Després de la seva intervenció, el Secretari d’Immigració de la Generalitat, Oriol Amorós, va explicar les accions que es porten a terme per part del Govern Català. El secretari va posar l’accent en l’esforç que, malgrat la manca de control dels fluxos migratoris i les deficiències en recursos econòmics, estem portant a terme amb l’impuls decidit del nostre partit.

Esquerra vol dotar a la immigració de les eines necessàries per facilitar la seva convivència en el nostre país. A més, es va fer èmfasi en el convenciment que la llengua de relació comuna és i (sobretot) ha de ser el català. Perquè parlar-los català és tractar-los d’igual a igual, sense segregar, sense insinuar un “tu no ets dels nostres”. Tots i totes som i fem Catalunya, perquè som un país en construcció no som un país tancat i acabat. La intervenció d’Amorós va acabar assenyalant que el Govern està alerta amb el tema de la universalització dels serveis públics i també amb els deures ciutadans.

Les intervencions del públic van enriquir el debat, i es va constatar la necessitat de continuar aprofundint sobre aquest tema en propers debats ja que varen quedar moltes coses per dir.

Des d’ERC-Gràcia volem agrair a la cinquantena de persones que van assistir a l’acte, sobretot a les persones que no són del partit. Només obrint-nos a la societat gracienca i compartint moments com el de dimarts serem útils.


Moltes gràcies!

Podeu veure totes les fotos de l'acte al Facebook d'ERC-Gràcia: http://www.facebook.com/group.php?gid=14231402145


Us emplacem al proper 4 de novembre a compartir amb nosaltres el model de ciutat que des d’ERC Barcelona volem engegar.

Autor del post: Martí Metge

Estem d'aniversari, fem 30 anys!

Enguany s'escau el trentè aniversari de la fundació del Casal Francesc Macià, és a dir, d'Esquerra Republicana de Catalunya a Gràcia. Era l'any 1978 quan un grup emprenedor de persones entre els quals el recordat Marià Tudela que en va ser el primer President van decidir fundar el Casal i situar-lo en el mateix local en què encara ara ens trobem, al carrer de Sant Salvador 111.

Certament en termes històrics hauríem de parlar millor d'una refundació que no pas de la fundació atès que òbviament ERC data de l'any 1931 com és ben sabut.

El precedent històric gracienc seria l'Ateneu Republicà de Gràcia on el dia 17 de març de 1931 s'inicià la Conferència d'Esquerres Catalanes que els dies següents continuà al Foment Republicà de Sants amb la finalitat de crear un partit democràtic, d'esquerres i catalanista.

La fundació d'ERC suposava la cristal.lització d'un projecte polític de llarg abast format per diverses tradicions culturals i polítiques populars basades en els eixos del catalanisme i el progressisme.

ERC va ser formada per la unió del Partit Republicà Català, el Grup de L'Opinió, Estat Català i entitats comarcals i de barri de tarannà republicà com l'esmentat Ateneu Republicà de Gràcia.

Els primers dirigents en foren Francesc Macià i Jaume Aiguader (Estat Català), Joan Lluhí (L'Opinió), i Lluís Companys i Marcel.lì Domingo (Partit Republicà Català) entre molts altres.

L'any 1978 les coses eren ben diferents, ERC havia patit com ningú la represió franquista amb milers d'executats, represaliats i exiliats i havia tingut moltes dificultats per reconstituir-se afegides al fet que no va ser legalitzada per a les primeres eleccions espanyoles del 1977.

És per això que cal reconèixer seriosament la tasca abnegada dels pioners que al nostre Districte van tenir l'energia necessària per fundar el Casal en aquells anys difícils de la transició.

Al llarg de tots aquests anys ERC igual que en els seus inicis s'ha anat enriquint amb diverses aportacions. Així la Crida Nacional a ERC liderada per Josep-Lluís Carod-Rovira (exdirigent de Nacionalistes d'Esquerra) i Àngel Colom (exdirigent de la Crida a la Solidaritat) van significar el gir d'ERC cap a l'independentisme. Posteriorment seguiren altres incorporacions de companys provinents de diferents sensibilitats de l'independentisme, de Catalunya Lliure (un cop dissolta Terra Lliure) a inicis del noranta i de l'Assemblea d'Unitat Popular el 1996. Tos plegats hem anat configurant l'ampli espectre que representa avui Esquerra.

És doncs un bon moment per fer balanç dels trenta anys i perquè no, també de celebrar-ho. Per això des d'ERC-Gràcia hem preparat un programa d'actes que tractaran l'analisi política i social des de diferents aspectes com el municipalisme, la immigració, el projecte nacional de futur i també una mirada a la figura històrica de Francesc Macià que dóna nom al nostre casal i del qual s'escau també enguany el 75è aniversari de la seva mort.

És per això que convidem a tota la ciutadania gracienca i a tohom en general a participar en aquests actes que s'aniran desenvolupant en els propers mesos i a seguir treballant i lluitant pels mateixos ideals de la nostra fundació: la justícia social i la llibertat nacional del nostre poble.

http://30anyscasalgracia.blogspot.com

http://erc-gracia.blogspot.com

Autor de l'escrit: Miquel Pagès i Torroja, http://blocs.gracianet.cat/miquelpages

Els nouvinguts...són benvinguts?

Al llarg de la darrera època, la immigració amb destinació a barcelona s’ha multiplicat. El creixement de la població estrangera es situa entorn al 30% anual. A diferència del que ha passat a altres ciutats europees, on els processos d’integració social i territorial són producte d’una trajectòria de regió immigratòria de vàries dècades, el procés d’immigració massiva a ciutats com Barcelona s’ha produït en un periode de temps extraordinàriament curt. Aquesta rapidesa del procés immigratori ha fet que hagi mancat temps per a l’estudi detallat de les seves conseqüències, tant espacials com laborals o socials i culturals.

ERC-Gràcia, conscient de la trascendència que la immigració té per al conjunt de l’economia de la nostra ciutat, ha decidit abordar aquest tema mitjançant la realització d’un acte titutal "Els nouvinguts...són benvinguts?"

El marc en què s’inscriu el fenomen migratori és complexe i calen perspectives àmplies i integradores des d’una perspectiva social i laboral. L’Informe sobre Desenvolupament Humà del PNUD afirma que les polítiques que reconeixen les identitats culturals i afavoreixen la diversitat no originen fragmentació, conflictes, pràctiques autoritàries ni redueixen el ritme del desenvolupament, contràriament al que algunes veus assenyalen.

Tals polítiques són viables i, sobre tot, necessàries ja que, precisament, el que sol provocar tensions és l’eliminació o el silenciament dels grups amb identitats culturals diferents.

1. Immigrants segons sexe
2. Per districtes
Districtes		TOTAL	Homes	Dones
BARCELONA		102.993	54.648	48.345
1. Ciutat Vella		16.271	9.900	6.371
2. Eixample		17.542	8.663	8.879
3. Sants-Montjuïc		12.969	7.058	5.911
4. Les Corts		4.673	2.302	2.371
5. Sarrià-Sant Gervasi		6.808	3.144	3.664
6. Gràcia		7.515	3.681	3.834
7. Horta-Guinardó		7.993	4.032	3.961
8. Nou Barris		8.671	4.600	4.071
9. Sant Andreu		7.805	4.209	3.596
10. Sant Martí		12.746	7.059	5.687

Font: http://www.bcn.cat/estadistica/catala/index.htm

Per abordar el fenòmen, ERC-Gràcia celebra comptar amb dos experts:

Remei Sipi Mayo, nascuda a Guinea Equatorial, és funcionària de Justícia i ha col.laborat amb la Fundació CIDOB com a responsable de cursos especialitzats en l’àmbit de les relacions Internacionals. A nivell associatiu, va ser presidenta de l’associació "Riebapua" del col·lectiu bubi de Guinea Equatorial a Catalunya (1980-1984) i ha estat cofundadora de l’Associació de dones africanes E´Waiso Ipola. També pertany a la Xarxa de dones negres i de minories ètniques d’Europa i a l’associació d’intel·lectuals africans a Espanya MFUNDI-KUPA. Actualment és vicepresidenta de la Federació de col·lectius d’immigrants de Catalunya i també forma part de la Plataforma de suport als presos polítics de Guinea Equatorial, de Ca la Dona i del grup de dones Maria Zambrano.

Oriol Amorós i March (Barcelona, 1970). És Enginyer Tècnic Agrícola per l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya. També ha fet cursos de postgrau sobre economia agrària europea a ESADE. Ha estat professor de tecnologia i d'economia en centres d'ensenyament secundari de 1997 a 2000. Fou membre de Catalunya Lliure, de 1989 fins a 1992, però el 1994 ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya. Posteriorment fou escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i 2006. És president de la Federació de Barcelona i Secretari per a la Immigració de la generalitat de Catalunya des del 2006.

Abans de la conferència, tindrem la satisfacció de gaudir d'un esquetx que ens oferirà el grup de teatre jove del Cercle. Us esperem a tots el dimarts, 14 d'octubre a les 20h a Lluïsos de Gràcia!